Marques de pega: Els senyals de cada casa sobre el llom de les ovelles per anar a muntanya

Abans de pujar a la muntanya, on les ovelles es barregen amb el d’altres propietaris, cal marcar-les amb el senyal de la casa. Així, al setembre quan baixen de la muntanya es poden triar molt bé les ovelles de cada propietari.

Per anar bé, s’ha de marcar un parell o tres de setmanes després de xollar (esquilar), especialment si es fa amb màquina, que arranca més,perquè la llana hagi rebrotat una mica, la marca quedi ben impresa i la pell de l’animal no s’escaldi. Abans, xollant a mà, sovint marcaven el mateix dia de tondre.

Durant segles, per marcar s’ha fet servir la pega, de color negre, però avui s’acostuma a fer servir pintura de diversos colors, menys resistent però més fàcil d’aplicar. La pega s’obtenia de la teia d’una soca morta de pi: en un primer forn que s’encenia per alt, després de vint-i-quatre hores, s’extreia el quitrà de la teia, el qual, en un segon forn, després de remenar, esdevenia pega.

La pega es comprava presa i, per aplicar-la amb el marcador, calia desfer-la, prèviament, amb una mica de llet d’ovella o greix en una paella o un calder al foc. Després s’aplicava al llom o a la gropa de les ovelles amb un marcador, generalment de ferro, però també n’hi havia hagut, antigament, de fusta. Se sucava el marcador a la paella de la pega i s’imprimia el senyal sobre la llana.

Cada casa ramadera té la seva marca de pega i la seva marca de foc, igual però més petita. A més té el senyal d’orella-forats, osques, i talls combinats entre ells i entre les dues orelles- que serveix per identificar el bestiar oví, sense possibilitat de dubte, quan la marca de pega s’ha esborrat una mica i no es llegeix prou bé.

La major part dels senyals de les cases que han arribat fins avui és d’una simplicitat primitiva. La varietat és enorme, però predominen el cercle i la creu. Hi ha acord entre els estudiosos que el cercle i la creu no són altra cosa que el sol, la divinitat central. Els senyals, per tant, poden ser amulets protectors del ramat contra els esperits malignes.

Sap greu constatar com les velles marques protectores i el seu disseny secular van donant pas, ràpidament, a les inicials del nom i cognom del propietari del ramat. El grafisme és funcional, però la màgia s’ha perdut.

Aquí us deixo un tastet de com els de Casa Badia de Benés continuen marcant les ovelles: amb la marca de pega antiga de ferro però ja amb pintura.

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=vRdn2IujOEQ&w=420&h=315]

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>