Author Archives: Mireia Font i Vidal

Com fer la girella? Aquí teniu la recepta amb tots els seus ingredients

La girella, és l’embotit elaborat principalment amb el corder i és típic dels Pallars i la Ribagorça.

Quin són els ingredients de la girella?

Ingredients per unes 30 girelles:

La recepta de la girella amb tots els seus ingredients
La recepta de la girella amb tots els seus ingredients
  • 7 panxes
  • 7 freixures (pulmó i cor de corder)
  • 3 cabeços (greix enganxat a la tripa)
  • 400 gr. cansalada virada
  • 500 gr. panxeta
  • 500 gr. carn picada de porc (carn magra)
  • 1 kg de carn picada de corder (prim i coll)
  • 1 Kg de pa
  • 2 i ½ dotzenes d’ous
  • 1 cabeça alls
  • 1 manat julivert
  • 1 Kg arròs
  • Sal i pebre a gust

La recepta de la girella

Primer de tot començarem netejant molt bé la tripa de corder. La netegem de les impureses , la passem per aigua i tot seguit la rentem amb vinagre i sal. Desprès la deixem escórrer.

Un cop escorreguda tallarem la panxa fent bossetes, que cosirem parcialment deixant un forat per embotir el farcit.

A part hem bullit la freixura, és a dir el cor i els pulmons de corder, i els cabeços del corder durant uns 15-20 minuts  . Un cop bullits netejarem ben bé els conductes de la freixura  i la tallarem a mà fent trossets ben petits.

Per un altre cantó, prepararem les sopes de pa on hi afegirem els ous i amassarem la pasta.

Un cop reposada hi afegirem la freixura i els cabeços, i tota la resta de carns trinxades ( carn de porc, carn de corder, panxeta i cansalada ) que li donaran melositat.

Finalment s’hi afegeix l’all, el julivert, la sal, el pebre i l’ ingredient colofó: l’arròs.

Ha arribat el moment d’omplir no del tot les panxes (ja que l’arròs inflarà l’embotit durant la cocció) i d’acabar-les de cosir. I les punxarem perquè no es rebentin durant la cocció.

Aquestes panxes les posarem a bullir amb aigua freda, sal, un troç de pernil i unes fulles de llorer. I quan comenci l’ebullició esperarem uns 45 minuts per apagar el foc.

L’endemà al matí ja estaran preparades per treure-les de l’aigua i estendre-les en una plata.

Aquí us deixo el vídeo on podeu veure tot el procés.

 

La girella es pot menjar d’infinites manera: calenta sortida de l’olla, freda com embotit, passada per la planxa, fregida, arrebossada; tot i que la manera més tradicional de menjar-la és amb cap i pota de corder guisada. Aquest és un menjar típic de fira de la tardor.

 

Molt bon profit!

Una experiència en família inoblidable: anem a fer de pastors de l’ovella xisqueta

Voleu sorprendre als vostres fills?

Aquí us proposo una de les millors activitats per fer en família: anar a fer de pastors de l’ovella xisqueta.

Ovella xisqueta- Casa Mateu de TorallaCom és l’ovella xisqueta?

Menuda, robusta, amb un cap petit i sense banyes. Amb taques negres als ulls (ullerada), les orelles, el morro i a l’extrem les potes.
La Xisqueta és una raça autòctona catalana, extremadament sòbria que sobreviu en ambients de gran duresa com el pirinenc.

A on fareu de pastors?

A Casa Mateu de Toralla, on ja fa més de 5 generacions que es dediquen a criar corder xisquet, i es troba a només 10 minuts de la nostra casa de turisme rural.

Quina activitat faran els vostres fills? Com faran de pastors de l’ovella xisqueta?

Descobriu el dia a dia d’un pastor. Primer de tot la Marta, la dona del Miquel, us explicarà:

  • la granja i les característiques de les ovelles xisquetes i us les deixarà agafar i abraçar.
  • el món de la ramaderia i la seva importància per la preservació de la biodiversitat i per la protecció de la raça autòctona: l’ovella de raça xisqueta.
  • Com, gràcies a l’obrador xisqueta, s’està tornant a valoritzar molt la llana tant com a material en la bioconstrucció com a matèria prima tèxtil.

Qui serà el vostre pastor, el vostre guia?

El mateix Mateu de Toralla que podeu veure en el següent vídeo o el seu fill Miquel seran els vostres pastors:

  • Amb ells agafareu el sarró, el ganxo i el paraigua i marxareu cap als prats de pastura. Segons l’època aquests es troben vora el poble i no caldrà caminar gaire. D’altres vegades es troben més llunys i s’agafaran els cotxes.
  • Amb ells aprendreu a cridar les ovelles, a dur-les a pasturar, a donar-lis de menjar…
  • Amb ells aprendreu el veritable ofici de pastor i el seu vincle amb el territori.

Viureu una experiència inoblidable fent de pastors!

 Fent de pastors a Casa Mateu de Toralla

Durada aproximada de l’activitat: 2hores

Cost de l’activitat: 5€ per persona (menors de 5 anys gratuït)

Recomanacions: portar calçat còmode i apte per a caminar, així com portar roba de pluja si fa mal temps.

Horari: tots els caps de setmana del mes, de 17h a 19h. * Depenent de l’època de l’any, l’horari es pot avançar o retardar una mica. Consulteu l’horari exacte a l’hora de fer lareserva.

 

 

 

La nostra casa rural ha estat acreditada amb la certificació Benvinguts senderistes i cicloturistes!

A Casa Leonardo som conscients de les vostres necessitats i per tal d’oferir-vos la millor acollida hem adaptat els nostres serveis a les vostres necessitats i hem estat certificats amb l’acreditació Benvinguts! per tal de garantir-vos un allotjament pensat per vosaltres.

 

El dia 5 de març de 2015  hem estat certificats amb l’acreditació Benvinguts, desprès de passar una formació i una auditoria i, comprovar que Casa Leonardo és un allotjament preparat per acollir senderistes i cicloturistes.

Primers certificats amb l'acreditació Benvinguts senderistes i cicloturistes

L’acolliment i l’atenció personalitzada és el tret que caracteritza el nostre allotjament i el fonament de la nostra feina.

Hem fet una selecció de les rutes, de la informació pràctica i dels temes que t’ajudaran a entendre el nostre entorn i et donarem les claus perquè el puguis estimar com ho fem nosaltres.

Les vacances estan fetes de vivències, experiències i detalls i hem pensat en tot plegat per ajudar-te perquè el balanç final sigui sempre satisfactori.

L’acolliment més càlid.

Casa Leonardo és la millor base per les teves vacances, per sentir-te com a casa. Qualitat, confort, caràcter, acolliment,etc. són algunes de les característiques del nostre allotjament.

Et sentiràs sempre acompanyat.

Des de casa et farem veure el nostre entorn amb uns altres ulls. Som amants del territori i coneixem multitud de detalls de cada camí i de cada raconada. Amb el nostre coneixement i la nostra experiència t’ajudarem a veure, entendre i estimar el territori amb uns altres ulls i entrar en l’essència dels detalls i et convertiràs en un pallarès.

Hem pensat en tot.

Hem pensat en tots els detalls perquè les teves vacances siguin perfectes.

Vacances entre Herbes
Vacances entre herbes
  • Si voleu practicar senderisme, Casa Leonardo us facilita els tracks, plànols, GPS, pícnic, informació, lloc per guardar i netejar les botes i també un assecador de botes.
  • Si voleu practicar cicloturisme, Casa Leonardo us facilita els tracks, plànols, GPS, pícnic, informació i lloc per guardar i netejar les bicicletes.I també disposem d’un kit d’emergència per reparacions.

 

També us oferim vacances temàtiques de senderisme i una ruta circular de senderisme responsable i sostenible, en 5 etapes, pel Pirineu de Lleida: el Cinquè LLac.

Tenim infinitat de camins.

Casa rural vall Fosca ideal per realitzar senderisme, per fer rutes a peu
Casa rural vall Fosca ideal per realitzar senderisme, per fer rutes a peu

Una àmplia xarxa de camins per tenir un contacte íntim amb el territori, on podràs gaudir de la tranquil·litat, el silenci i la calma que traspuen els paisatges del Pallars. Aquí trobareu tots els camins que podeu fer des de Casa Leonardo sense tenir que agafar el cotxe. Aquests són els que us recomanem ja que des de casa fomentem la mobilitat sostenible.

Però també és el lloc on trobaràs el cim, la carena o el grau on posar a prova els teus límits, sempre amb seguretat! Link a la nostra selecció als camins més pròxims.

Pedala al teu ritme

Per camins i pistes de muntanya fins a una densa xarxa de carreteres locals que connecten pobles petits i grans, una gran quantitat d’opcions, gairebé sense fi, per contruir el teu itinerari.LOGO BIKEFRIENDLY NEGRO-Sigui quina sigui la teva especialitat: BTT, muntanya, carretera o passeig a sobre dues rodes sempre et trobaràs el tram planer per córrer.  L’ascens on posar a prova la teva resistència o el descens per gaudir ede l’aire i la velocitat.

Us proposem tot un seguit de rutes amb BTT.

Us animem a caminar o pedalar fomentant la mobilitat sostenible

Des de casa us aconsellem tot un seguit de camins sense tenir que agafar el cotxe. Aquests són els camins a 0Km de la casa.

Aquests són els que us recomanem ja que des de la nostra casa rural fomentem la mobilitat sostenible.

Relaxa’t i recarrega piles

Cada jornada té la seva recompensa: un merescut descans i un bon sopar amb gust i especialitats tradicionals com la girella, és el que necessites per recarregar-te completament. Voleu coneixer la nostra cuina? Qui són els nostres productors? Aquí us deixo un vídeo d’alguns dels productors de la nostra casa rural.

 Vols conèixer la previsió meteorològica?

Mireu quin temps farà a Senterada

 

Fem Parc: propostes d’ecoturisme als parcs naturals de l’Alt Pirineu

Fem Parc: propostes d'ecoturisme als Parcs de l'Alt PirineuEl projecte Fem Parc és una iniciativa que sorgeix amb l’objectiu d’incentivar el desenvolupament socioeconòmic dels espais naturals protegits i les seves zones d’influència, tot fent-lo compatible amb la protecció i conservació de l’entorn.

Fem Parc és una iniciativa que té com a objectiu potenciar el desenvolupament socioeconòmic dels espais naturals protegits i les seves zones d’influència.

Alguns espais naturals on s’ha desenvolupat aquest projecte els tenim aprop de casa: el  Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

I el resultat ha esta una sèrie de fitxes de propostes d’ecoturisme que us podeu descarregar des del següent enllaç: propostes d’ecoturisme als parc naturals de l’Alt Pirineu. Es tracta d’excursions, de sortides de senderisme, i les més pròximes a Casa Leonardo són:

 Espero que gaudiu molt d’aquestes propostes d’ecoturisme des de la nostra casa rural!

A peu cap a l’Estany de Montcortès des de Senterada

L'estany de Montcortès mira cap a la vall FoscaEl Pla de Corts amaga un petit i desconegut tresor: l’estany de Montcortès. L’estany de Montcortès és un estany d’origen càrstic i sense cap riu que l’alimenti, i és un mirall de les properes muntanyes pirinenques.

Per arribar a l’estany, sortirem de Senterada direcció al càmping i després direcció Puigcerver, però a uns metres agafarem l’antic camí de Montcortès ,que passa pel costat del barranc de Comadars fins a Mentui. D’aquí continuarem cap al coll de Mentui per acabar descobrint l’Estany de Montcortès. Aquest recorregut forma part de la ruta de senderisme del Cinquè Llac.

[symple_box color=”green” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]

[symple_highlight color=”green”]

Fitxa Tècnica de la ruta a peu de Senterada a l’Estany de Montcortès

Distància: 12,70 km (anada i tornada)

Desnivell positiu: 553m

Desnivell negatiu: -553m

Altura màxima: 1109 m

Altura mínima: 775 m

Temps estimat: 2 hores.

Dificultat: l’etapa no presenta cap dificultat tècnica.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” maptype=”TERRAIN” z=”1″ kml=”http://www.casaleonardo.com/wp-content/uploads/Track Senterada-Mentui-Estany Montcortés-Mentui-Senterada wikiloc.com.kml”]


[/symple_highlight]

[/symple_box]

 

Excursions a peu per famílies amb nens: D’Estavill al Pont del Diable (Vall Fosca)

A continuació  us explicaré una de les millors excursions a peu per famílies amb nens: la ruta a peu cap al Pont del Diable.

L’excursió a peu pot començar en tres pobles diferents, per això us recomano que trieu el poble de sortida en funció de l’edat dels vostres fills i segons el què estiguin acostumats a caminar.

La sortida des de Senterada és la més dura ja que és la més llarga (8.800Km, anar i tornar) i la que té més desnivell, en canvi la que surt des  d’Estavill té una mica menys de desnivell però quasi la meitat de distància (5.500 km). Pels més petits us recomanaria, però,  anar-hi directament des del poble de la Bastida de Bellera, al qual s’hi pot accedir en cotxe. Suposa tan sols 3,200 km i una mica més de 200 metres de desnivell tan de pujada com de baixada.

Però avui us explicaré la que surt d’Estavill, a la vall Fosca, fins al Pont del Diable.

Estavill-El Pont del Diable-Estavill

El Pont del Diable per Jordi Tutusaus
El Pont del Diable per Jordi Tutusaus

Estavill (1.200 m). Des de l’aparcament d’Estavill, on també hi ha un abeurador  i una font, s’agafa la pista amunt, cap a la dreta, creuant una porta que delimita una granja i en direcció al dipòsit d’aigua que es veu molt a prop.

0.1km-2min-Camí de Sant Genís de Bellera (1.215 m). Sota mateix del dipòsit d’aigua es veu l’entrada del camí que duu a Sant Genís de Bellera i el pont del Diable. Es marxa d’Estavill planejant per arribar als pocs metres a un serrat.

0.3km-4min-Planell de la Serra (1.218 m). Un cop s’arriba al serrat el camí fa un gir de noranta graus a la dreta, direcció oest, i descendeix uns metres cap a la llau dels Plans. Quan s’arriba a la cota 1.175, el camí planeja mantenint l’alçada i voltant un parell de llaus per una solana amb antics conreus i matollars. Quan s’arriba a una roureda jove es comença a baixar cap al barranc del Grau, molt més fondo que els anteriors i molt erosionat.   Aquesta zona de roureda va ser molt explotada per carboners. Moltes famílies van trobar la seva font principal d’ingressos amb el carbó i també dels roures més grans, que venien per fer travesseres per a les vies del tren.

[symple_box color=”yellow” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]
[symple_highlight color=”green”]

L’Eugenio, el carboner

La gent de Senterada encara recorda l’Eugenio. L’Eugenio era carboner professional, buscant rouredes i alzinars per fer carboneres, havia recorregut des de la seva Guadalajara natal  fins arribar a la Bastida de Bellera passant per Osca. Allí va comprar una roureda i alzinar i va passar fins als últims dies de la seva vida fent carboneres i vivint al bosc. Sí, sí, ell vivia al bosc en una cabana feta de troncs i rames, des d’on vigilava les seves carboneres. El nét, que viu Senterada, encara recorda  com el pujava a veure el diumenge i li portava tot el menester.

Durant la Guerra Civil, l’Eugenio va arribar a esbrinar que un veí del poble “dels rojos”, s’estava en un amagatall subterrani a la borda de Torres. Ho va arribar a descobrir perquè, mentre vigilava la carbonera, veia que el seu fill entrava sovint a la borda carregat d’avituallaments. Fins i tot va veure com, passat molt de temps, el fill el baixava a coll perquè morís tranquil  a casa.

Famílies senceres es dedicaven a fer carboneres. La dona i els fills ajudaven a tallar la llenya, a transportar-la, a muntar i a vigilar la carbonera. I la feina més pesada i enginyosa era la de vigilar la carbonera, perquè anés bé i el carbó no es cremés. Calia estar amatents una dotzena de dies, amb les seves nits, perquè no es podia deixar ni un moment. Després, aquest carbó es carregava als sarrions.  Cada sarrió portava 60 kg de carbó, i cada animal portava dos sarrions  i amb els matxos es portava cap al poble passant per damunt del pont del Diable cap a la Bastida. Aquest pont, però, era un pas habitual per als traginers, ja que baixant d’aquests poblats vers Senterada era el lloc de pas habitual. Això sí, quan els traginers havien de passar per damunt del pont, ho feien amb els animals deslligats, ja que si haguessin estat lligats en corrua (com anaven en aquells temps quan es portava vuit o deu animals), si un hagués caigut, hauria arrossegat els altres.  Fins i tot, moltes vegades havien de tapar els ulls a les cavalleries i fins i tot algunes persones eren incapaces de travessar-lo.

Ens conten un fet real que li va succeir al Sisco del Peraire de Senterada, traginer d’ofici, que duia la seva corrua de matxos lligats. Sempre, abans de travessar el pont, els deslligava, però aquell dia com molts d’altres es va adormir sobre els animals i just es va despertar abans d’entrar al pont. I tot fent un crit, i com un miracle, es van aturar just abans de passar el pont, salvant-se d’un tràgic final. Més d’un animal s’havia estimbat al fons del barranc.

Francesc Masclans, mestre de l’escola de les Esglésies entre els anys 1927 i 1930, explicava que durant aquests anys s’hi va estimbar en accident un germà del ferrer de les Esglésies fent de traginer, justament al lloc conegut com el salt de la Paula.

[/symple_highlight]
[/symple_box]

1.5km-25min-Barranc del Grau (1.125 m). Es creua el barranc i es puja per l’altre vessant per recuperar alçada i continuar voltant el barranc. Al següent serrat al qual s’arriba és on hi ha Sant Genís de Bellera i la Borda de Torres, ambdues construccions enrunades.

[symple_box color=”yellow” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]
[symple_highlight color=”green”]

Arribem a les restes de l’antic monestir de Sant Genís de Bellera , la fundació del qual es degué produir poc abans de l’any 840, en l’època de les fundacions monacals de Lluís el Pietós.

Les construccions identificades com les restes del monestir de Bellera van ser molt afectades

cap als anys vint, quan es van transformar com a corrals per al bestiar. El lloc es coneix com a bordes de Sant Genís o bordes d’en Torres, ja a partir del seu ús com a corrals.

Entre les construccions actuals la nau de l’església és la que s’identifica amb més claredat i la que es conserva en més bon estat de l’obra primitiva.

Als peus de la nau es troba el pòrtic d’accés a l’església, que és el centre de totes les altres construccions actuals: els corrals, els pallers o l’era, i segurament aprofiten una part de les antigues dependències del monestir, fins i tot amb els mateixos murs perimetrals.

[/symple_highlight]
[/symple_box]

1.9km-30min-Sant Genís de Bellera (1.170 m). A l’arribar a les runes cal deixar el camí que es duia per marxar cap a l’esquerra, avall, per voltar les construccions i situar-se al costat sud. Es creuen un antics prats de conreu, sempre mantenint-se a la carena del serrat, fins entrar en una roureda, on es recupera la traça del camí que encara es manté a la carena del serrat. Atenció, però, perquè a poc més de 300 metres el camí fa un gir cap a la dreta, ponent, per deixar la carena i baixar pel vessant cap al fons del barranc de Sant Genís, on es troba el pont del Diable.

2.8km-50minPont del Diable (1.028 m). A l’altra vessant del pont continua el camí cap a Senterada o la Bastida.

[symple_box color=”yellow” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]
[symple_highlight color=”green”]

 El pont del Diable va ser construït cap al segle XI, per poder salvar el barranc del Diable que té una profunditat de més de 50 m, i per comunicar l’important monestir de Bellera amb la Bastida de Bellera. És una obra d’enginyeria que causa impressió, sobretot, per la vertiginosa alçada en què es troba assentada.

[/symple_highlight]
[/symple_box]

 

El Pont del Diable Distància:  2.80km anada +2.80km tornada=5.50Km

Temps estimat: 1h40m

Desnivell positiu: +386m

Desnivell negatiu: -385m

Altura màxima: 1220m

Altura mínima: 1028m

Dificultat: No presenta cap dificultat

 [symple_box color=”yellow” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]
[symple_highlight color=”green”]

El Pont del Diable per Pep Coll, escriptor

Segons la llegenda, es tracta d’una obra diabòlica, realitzada en una sola nit. Explica la historieta que hi havia una pastora a la Bastida que solia guardar el ramat, per sota mateix del poble, a la vora dreta del barranc de Sant Genís. Un dia, des de l’altre costat, la va cridar un jove pastor, molt elegant, que realment feia goig de veure:

La llegenda del pont del Diable_Vine cap aquí, dona: barreiarem lo bestiar i mos farem companyia!

_Com vos que la travessa, aguesta llauota tan fonda! Que no veus que haria de fer un escamall de més d’una hora de marrada!

_Si et construigués un pont aquí mateix, passarís?_li engegà de sobte el jove.

La pastora, que s’olorava les males intencions d’aquell xicot, li volgué posar la cosa encara més difícil.

_Doncs, és clar que passaré! Pro amb una condició: has de fer el pont aguesta mateixa nit! Antes que cante el gall, ha d’estar dat i beneït!

Aquell mateix dia, així que es va fer fosc, una llobatada de paletes i manobres, dirigits pel jove pastor, acudiren a l’indret més estret de l’engorjat del barranc. Amb una esgarrapada col·locaren una cintra de fusta i uniren ambdues vessants. Després, uns començaren a paredar, mentre altres omplien l’interior de reble. Uns altres acostaven pedres, que els picapedrers, en un obrir i tancar d’ulls enllestien. El jove enginyer no recensava de donar ordres a tot déu, i tots es movien com si tinguessin el diable ficat al cos. Passada la mitjanit, col·locaven ja les pedres de l’arc sobre la cintra.

A la matinada, quan el gall va cantar, el pont ja estava acabat. Llavors però, s’escunçà a passar per allí un monjo del monestir de sant Genís de Bellera. Entenent que aquell pont nou de trinca no podia ser sinó obra del maligne, avançà fins a la meitat del pont i ventà un cop de peu contra l’arcada. Amb la puntada va arrencar una pedra i quedà un forat al bell mig del pont. Llavors féu el senyal de la creu i tots els constructors, precedits per llur enginyer, van colar per aquell esvoranc i desaparegueren a l’abisme, amb una gran flamerada i una forta ferum de sofre.

Aquest forat encara és avui al mig del pont i mai ningú no hi ha pogut fer aguantar cap roc. Diuen que no hi ha cap més pedra al món que hi vagi bé.

Aquesta llegenda ha estat recollida pel Pep Coll (1986). Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Llibres del Mall. Barcelona.

[/symple_highlight]
[/symple_box]

Escolliu la sortida segons el vostre criteri i segur que gaudireu molt en família d’aquest paratge tan sorprenent!