Author Archives: Mireia Font i Vidal

Observació dels 4 voltors al canyet de Boumort: el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor comú (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegypius monachus) i l’aufrany (Neophron percnopterus)

Observació dels 4 voltors al canyet de Boumort: el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor comú (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegypius monachus) i l’aufrany (Neophron percnopterus)

Els 4 voltors del Pirineu
El canyet de Boumort és el millor lloc per fotografiar i observar els 4 ocells necròfags del país (el trencalòs, el voltor comú, l’aufrany i el voltor negre), entre altres espècies d’aus.

Observació dels 4 voltors al canyet de Boumort: el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor comú (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegypius monachus) i l’aufrany (Neophron percnopterus)

Les aus necròfagues estan representades a Europa per quatre espècies: voltor comú(Gyps fulvus), voltor negre(Aegypius monachus), trencalòs(Gypaetus barbatus) i aufrany (Neophron percnopterus).  A Catalunya, fins a finals del segle XIX, coexistien les quatre espècies, però degut a la mà humana  a mitjans del segle XX, tot just quedaven  uns quants individus dispersos, amenaçats d’extinció.  Poc a poc , gràcies al canvi de mentalitat, s’han anat recuperant les poblacions i des del 2007 s’està treballant per la reintroducció de l’única espècie que havia desaparegut per complet de Catalunya: el voltor negre.  Aquesta iniciativa, posada en marxa de manera simultània en dos espais (la Reserva Nacional de Caça de Boumort i l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà), ha aconseguit estabilitzar un petit grup d’exemplars a la zona. Amb la qual cosa, el Prepirineu de Lleida és l’única regió europea on coexisteixen, es reprodueixen i poden observar-se simultàniament a aquestes quatre espècies d’aus carronyeres, que s’associen ecològicament amb l’objectiu d’alimentar-se netejant les muntanyes de cadàvers.

[symple_box color=”green” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]
[symple_highlight color=”green”]

Des de la nostra casa rural us proposem veure aquests voltors des de prop i veure el seu comportament i entendre que s’han de protegir  atès que compleixen un paper ecològic essencial: eliminen els animals morts i impedeixen la propagació d’epidèmies de manera gratuïta i eficaç.

 

Observació dels 4 voltors al canyet de Boumort: el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor comú (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegypius monachus) i l’aufrany (Neophron percnopterus)Voltors de prop: us proposem una sortida amb 4×4 fins al canyet de Boumort per observar els 4 voltors: el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor comú (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegypius monachus) i l’aufrany (Neophron percnopterus)* .

El canyet és un amagatall des del qual podràs observar els voltors, ja que abans de l’arribada vostra el guarda de Boumort els hi tirarà bèsties mortes  perquè els voltors baixin a menjar-se-les i així poder-los observar i fotografiar.  Tindreu els voltors molt a prop (5 metres)  mentre s’alimenten. L’activitat dura unes 5 hores, de les quals unes 2 hores s’utilitza el canyet.

El preu del canyet + el taxi és de 270€ a dividir entre els ocupants (màxim 6 persones).

*L’aufrany només el veurem de febrer a agost.

[/symple_box]

Per la riquesa del seu patrimoni cultural i natural, Boumort és una de les zones més valuoses d’Europa. La presència del voltor negre en les seves muntanyes constitueix, en aquest sentit, un atractiu turístic de primer ordre.

 

 

Recepta de la girella

Com fer la girella? Aquí teniu la recepta amb tots els seus ingredients

La girella, és l’embotit elaborat principalment amb el corder i és típic dels Pallars i la Ribagorça.

Quin són els ingredients de la girella?

Ingredients per unes 30 girelles:

La recepta de la girella amb tots els seus ingredients
La recepta de la girella amb tots els seus ingredients
  • 7 panxes
  • 7 freixures (pulmó i cor de corder)
  • 3 cabeços (greix enganxat a la tripa)
  • 400 gr. cansalada virada
  • 500 gr. panxeta
  • 500 gr. carn picada de porc (carn magra)
  • 1 kg de carn picada de corder (prim i coll)
  • 1 Kg de pa
  • 2 i ½ dotzenes d’ous
  • 1 cabeça alls
  • 1 manat julivert
  • 1 Kg arròs
  • Sal i pebre a gust

La recepta de la girella

Primer de tot començarem netejant molt bé la tripa de corder. La netegem de les impureses , la passem per aigua i tot seguit la rentem amb vinagre i sal. Desprès la deixem escórrer.

Un cop escorreguda tallarem la panxa fent bossetes, que cosirem parcialment deixant un forat per embotir el farcit.

A part hem bullit la freixura, és a dir el cor i els pulmons de corder, i els cabeços del corder durant uns 15-20 minuts  . Un cop bullits netejarem ben bé els conductes de la freixura  i la tallarem a mà fent trossets ben petits.

Per un altre cantó, prepararem les sopes de pa on hi afegirem els ous i amassarem la pasta.

Un cop reposada hi afegirem la freixura i els cabeços, i tota la resta de carns trinxades ( carn de porc, carn de corder, panxeta i cansalada ) que li donaran melositat.

Finalment s’hi afegeix l’all, el julivert, la sal, el pebre i l’ ingredient colofó: l’arròs.

Ha arribat el moment d’omplir no del tot les panxes (ja que l’arròs inflarà l’embotit durant la cocció) i d’acabar-les de cosir. I les punxarem perquè no es rebentin durant la cocció.

Aquestes panxes les posarem a bullir amb aigua freda, sal, un troç de pernil i unes fulles de llorer. I quan comenci l’ebullició esperarem uns 45 minuts per apagar el foc.

L’endemà al matí ja estaran preparades per treure-les de l’aigua i estendre-les en una plata.

Aquí us deixo el vídeo on podeu veure tot el procés.

 

La girella es pot menjar d’infinites manera: calenta sortida de l’olla, freda com embotit, passada per la planxa, fregida, arrebossada; tot i que la manera més tradicional de menjar-la és amb cap i pota de corder guisada. Aquest és un menjar típic de fira de la tardor.

 

Molt bon profit!

Fem de pastors de l'ovella xisqueta

Una experiència en família inoblidable: anem a fer de pastors de l’ovella xisqueta

Voleu sorprendre als vostres fills?

Aquí us proposo una de les millors activitats per fer en família: anar a fer de pastors de l’ovella xisqueta.

Ovella xisqueta- Casa Mateu de TorallaCom és l’ovella xisqueta?

Menuda, robusta, amb un cap petit i sense banyes. Amb taques negres als ulls (ullerada), les orelles, el morro i a l’extrem les potes.
La Xisqueta és una raça autòctona catalana, extremadament sòbria que sobreviu en ambients de gran duresa com el pirinenc.

A on fareu de pastors?

A Casa Mateu de Toralla, on ja fa més de 5 generacions que es dediquen a criar corder xisquet, i es troba a només 10 minuts de la nostra casa de turisme rural.

Quina activitat faran els vostres fills? Com faran de pastors de l’ovella xisqueta?

Descobriu el dia a dia d’un pastor. Primer de tot la Marta, la dona del Miquel, us explicarà:

  • la granja i les característiques de les ovelles xisquetes i us les deixarà agafar i abraçar.
  • el món de la ramaderia i la seva importància per la preservació de la biodiversitat i per la protecció de la raça autòctona: l’ovella de raça xisqueta.
  • Com, gràcies a l’obrador xisqueta, s’està tornant a valoritzar molt la llana tant com a material en la bioconstrucció com a matèria prima tèxtil.

Qui serà el vostre pastor, el vostre guia?

El mateix Mateu de Toralla que podeu veure en el següent vídeo o el seu fill Miquel seran els vostres pastors:

  • Amb ells agafareu el sarró, el ganxo i el paraigua i marxareu cap als prats de pastura. Segons l’època aquests es troben vora el poble i no caldrà caminar gaire. D’altres vegades es troben més llunys i s’agafaran els cotxes.
  • Amb ells aprendreu a cridar les ovelles, a dur-les a pasturar, a donar-lis de menjar…
  • Amb ells aprendreu el veritable ofici de pastor i el seu vincle amb el territori.

Viureu una experiència inoblidable fent de pastors!

 Fent de pastors a Casa Mateu de Toralla

Durada aproximada de l’activitat: 2hores

Cost de l’activitat: 5€ per persona (menors de 5 anys gratuït)

Recomanacions: portar calçat còmode i apte per a caminar, així com portar roba de pluja si fa mal temps.

Horari: tots els caps de setmana del mes, de 17h a 19h. * Depenent de l’època de l’any, l’horari es pot avançar o retardar una mica. Consulteu l’horari exacte a l’hora de fer lareserva.

 

 

 

La nostra casa rural ha estat acreditada amb la certificació Benvinguts senderistes i cicloturistes!

A Casa Leonardo som conscients de les vostres necessitats i per tal d’oferir-vos la millor acollida hem adaptat els nostres serveis a les vostres necessitats i hem estat certificats amb l’acreditació Benvinguts! per tal de garantir-vos un allotjament pensat per vosaltres.

 

El dia 5 de març de 2015  hem estat certificats amb l’acreditació Benvinguts, desprès de passar una formació i una auditoria i, comprovar que Casa Leonardo és un allotjament preparat per acollir senderistes i cicloturistes.

Primers certificats amb l'acreditació Benvinguts senderistes i cicloturistes

L’acolliment i l’atenció personalitzada és el tret que caracteritza el nostre allotjament i el fonament de la nostra feina.

Hem fet una selecció de les rutes, de la informació pràctica i dels temes que t’ajudaran a entendre el nostre entorn i et donarem les claus perquè el puguis estimar com ho fem nosaltres.

Les vacances estan fetes de vivències, experiències i detalls i hem pensat en tot plegat per ajudar-te perquè el balanç final sigui sempre satisfactori.

L’acolliment més càlid.

Casa Leonardo és la millor base per les teves vacances, per sentir-te com a casa. Qualitat, confort, caràcter, acolliment,etc. són algunes de les característiques del nostre allotjament.

Et sentiràs sempre acompanyat.

Des de casa et farem veure el nostre entorn amb uns altres ulls. Som amants del territori i coneixem multitud de detalls de cada camí i de cada raconada. Amb el nostre coneixement i la nostra experiència t’ajudarem a veure, entendre i estimar el territori amb uns altres ulls i entrar en l’essència dels detalls i et convertiràs en un pallarès.

Hem pensat en tot.

Hem pensat en tots els detalls perquè les teves vacances siguin perfectes.

Vacances entre Herbes
Vacances entre herbes
  • Si voleu practicar senderisme, Casa Leonardo us facilita els tracks, plànols, GPS, pícnic, informació, lloc per guardar i netejar les botes i també un assecador de botes.
  • Si voleu practicar cicloturisme, Casa Leonardo us facilita els tracks, plànols, GPS, pícnic, informació i lloc per guardar i netejar les bicicletes.I també disposem d’un kit d’emergència per reparacions.

 

També us oferim vacances temàtiques de senderisme i una ruta circular de senderisme responsable i sostenible, en 5 etapes, pel Pirineu de Lleida: el Cinquè LLac.

Tenim infinitat de camins.

Casa rural vall Fosca ideal per realitzar senderisme, per fer rutes a peu
Casa rural vall Fosca ideal per realitzar senderisme, per fer rutes a peu

Una àmplia xarxa de camins per tenir un contacte íntim amb el territori, on podràs gaudir de la tranquil·litat, el silenci i la calma que traspuen els paisatges del Pallars. Aquí trobareu tots els camins que podeu fer des de Casa Leonardo sense tenir que agafar el cotxe. Aquests són els que us recomanem ja que des de casa fomentem la mobilitat sostenible.

Però també és el lloc on trobaràs el cim, la carena o el grau on posar a prova els teus límits, sempre amb seguretat! Link a la nostra selecció als camins més pròxims.

Pedala al teu ritme

Per camins i pistes de muntanya fins a una densa xarxa de carreteres locals que connecten pobles petits i grans, una gran quantitat d’opcions, gairebé sense fi, per contruir el teu itinerari.LOGO BIKEFRIENDLY NEGRO-Sigui quina sigui la teva especialitat: BTT, muntanya, carretera o passeig a sobre dues rodes sempre et trobaràs el tram planer per córrer.  L’ascens on posar a prova la teva resistència o el descens per gaudir ede l’aire i la velocitat.

Us proposem tot un seguit de rutes amb BTT.

Us animem a caminar o pedalar fomentant la mobilitat sostenible

Des de casa us aconsellem tot un seguit de camins sense tenir que agafar el cotxe. Aquests són els camins a 0Km de la casa.

Aquests són els que us recomanem ja que des de la nostra casa rural fomentem la mobilitat sostenible.

Relaxa’t i recarrega piles

Cada jornada té la seva recompensa: un merescut descans i un bon sopar amb gust i especialitats tradicionals com la girella, és el que necessites per recarregar-te completament. Voleu coneixer la nostra cuina? Qui són els nostres productors? Aquí us deixo un vídeo d’alguns dels productors de la nostra casa rural.

 Vols conèixer la previsió meteorològica?

Mireu quin temps farà a Senterada

 

Fem Parc: propostes d'ecoturisme als Parcs de l'Alt Pirineu

Fem Parc: propostes d’ecoturisme als parcs naturals de l’Alt Pirineu

Fem Parc: propostes d'ecoturisme als Parcs de l'Alt PirineuEl projecte Fem Parc és una iniciativa que sorgeix amb l’objectiu d’incentivar el desenvolupament socioeconòmic dels espais naturals protegits i les seves zones d’influència, tot fent-lo compatible amb la protecció i conservació de l’entorn.

Fem Parc és una iniciativa que té com a objectiu potenciar el desenvolupament socioeconòmic dels espais naturals protegits i les seves zones d’influència.

Alguns espais naturals on s’ha desenvolupat aquest projecte els tenim aprop de casa: el  Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

I el resultat ha esta una sèrie de fitxes de propostes d’ecoturisme que us podeu descarregar des del següent enllaç: propostes d’ecoturisme als parc naturals de l’Alt Pirineu. Es tracta d’excursions, de sortides de senderisme, i les més pròximes a Casa Leonardo són:

 Espero que gaudiu molt d’aquestes propostes d’ecoturisme des de la nostra casa rural!

A peu cap a l’Estany de Montcortès des de Senterada

L'estany de Montcortès mira cap a la vall FoscaEl Pla de Corts amaga un petit i desconegut tresor: l’estany de Montcortès. L’estany de Montcortès és un estany d’origen càrstic i sense cap riu que l’alimenti, i és un mirall de les properes muntanyes pirinenques.

Per arribar a l’estany, sortirem de Senterada direcció al càmping i després direcció Puigcerver, però a uns metres agafarem l’antic camí de Montcortès ,que passa pel costat del barranc de Comadars fins a Mentui. D’aquí continuarem cap al coll de Mentui per acabar descobrint l’Estany de Montcortès. Aquest recorregut forma part de la ruta de senderisme del Cinquè Llac.

[symple_box color=”green” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]

[symple_highlight color=”green”]

Fitxa Tècnica de la ruta a peu de Senterada a l’Estany de Montcortès

Distància: 12,70 km (anada i tornada)

Desnivell positiu: 553m

Desnivell negatiu: -553m

Altura màxima: 1109 m

Altura mínima: 775 m

Temps estimat: 2 hores.

Dificultat: l’etapa no presenta cap dificultat tècnica.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” maptype=”TERRAIN” z=”1″ kml=”http://www.casaleonardo.com/wp-content/uploads/Track Senterada-Mentui-Estany Montcortés-Mentui-Senterada wikiloc.com.kml”]


[/symple_highlight]

[/symple_box]

 

La llegenda del pont del Diable

Excursions a peu per famílies amb nens: D’Estavill al Pont del Diable (Vall Fosca)

A continuació  us explicaré una de les millors excursions a peu per famílies amb nens: la ruta a peu cap al Pont del Diable.

L’excursió a peu pot començar en tres pobles diferents, per això us recomano que trieu el poble de sortida en funció de l’edat dels vostres fills i segons el què estiguin acostumats a caminar.

La sortida des de Senterada és la més dura ja que és la més llarga (8.800Km, anar i tornar) i la que té més desnivell, en canvi la que surt des  d’Estavill té una mica menys de desnivell però quasi la meitat de distància (5.500 km). Pels més petits us recomanaria, però,  anar-hi directament des del poble de la Bastida de Bellera, al qual s’hi pot accedir en cotxe. Suposa tan sols 3,200 km i una mica més de 200 metres de desnivell tan de pujada com de baixada.

Però avui us explicaré la que surt d’Estavill, a la vall Fosca, fins al Pont del Diable.

Estavill-El Pont del Diable-Estavill

El Pont del Diable per Jordi Tutusaus
El Pont del Diable per Jordi Tutusaus

Estavill (1.200 m). Des de l’aparcament d’Estavill, on també hi ha un abeurador  i una font, s’agafa la pista amunt, cap a la dreta, creuant una porta que delimita una granja i en direcció al dipòsit d’aigua que es veu molt a prop.

0.1km-2min-Camí de Sant Genís de Bellera (1.215 m). Sota mateix del dipòsit d’aigua es veu l’entrada del camí que duu a Sant Genís de Bellera i el pont del Diable. Es marxa d’Estavill planejant per arribar als pocs metres a un serrat.

0.3km-4min-Planell de la Serra (1.218 m). Un cop s’arriba al serrat el camí fa un gir de noranta graus a la dreta, direcció oest, i descendeix uns metres cap a la llau dels Plans. Quan s’arriba a la cota 1.175, el camí planeja mantenint l’alçada i voltant un parell de llaus per una solana amb antics conreus i matollars. Quan s’arriba a una roureda jove es comença a baixar cap al barranc del Grau, molt més fondo que els anteriors i molt erosionat.   Aquesta zona de roureda va ser molt explotada per carboners. Moltes famílies van trobar la seva font principal d’ingressos amb el carbó i també dels roures més grans, que venien per fer travesseres per a les vies del tren.

[symple_box color=”yellow” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]
[symple_highlight color=”green”]

L’Eugenio, el carboner

La gent de Senterada encara recorda l’Eugenio. L’Eugenio era carboner professional, buscant rouredes i alzinars per fer carboneres, havia recorregut des de la seva Guadalajara natal  fins arribar a la Bastida de Bellera passant per Osca. Allí va comprar una roureda i alzinar i va passar fins als últims dies de la seva vida fent carboneres i vivint al bosc. Sí, sí, ell vivia al bosc en una cabana feta de troncs i rames, des d’on vigilava les seves carboneres. El nét, que viu Senterada, encara recorda  com el pujava a veure el diumenge i li portava tot el menester.

Durant la Guerra Civil, l’Eugenio va arribar a esbrinar que un veí del poble “dels rojos”, s’estava en un amagatall subterrani a la borda de Torres. Ho va arribar a descobrir perquè, mentre vigilava la carbonera, veia que el seu fill entrava sovint a la borda carregat d’avituallaments. Fins i tot va veure com, passat molt de temps, el fill el baixava a coll perquè morís tranquil  a casa.

Famílies senceres es dedicaven a fer carboneres. La dona i els fills ajudaven a tallar la llenya, a transportar-la, a muntar i a vigilar la carbonera. I la feina més pesada i enginyosa era la de vigilar la carbonera, perquè anés bé i el carbó no es cremés. Calia estar amatents una dotzena de dies, amb les seves nits, perquè no es podia deixar ni un moment. Després, aquest carbó es carregava als sarrions.  Cada sarrió portava 60 kg de carbó, i cada animal portava dos sarrions  i amb els matxos es portava cap al poble passant per damunt del pont del Diable cap a la Bastida. Aquest pont, però, era un pas habitual per als traginers, ja que baixant d’aquests poblats vers Senterada era el lloc de pas habitual. Això sí, quan els traginers havien de passar per damunt del pont, ho feien amb els animals deslligats, ja que si haguessin estat lligats en corrua (com anaven en aquells temps quan es portava vuit o deu animals), si un hagués caigut, hauria arrossegat els altres.  Fins i tot, moltes vegades havien de tapar els ulls a les cavalleries i fins i tot algunes persones eren incapaces de travessar-lo.

Ens conten un fet real que li va succeir al Sisco del Peraire de Senterada, traginer d’ofici, que duia la seva corrua de matxos lligats. Sempre, abans de travessar el pont, els deslligava, però aquell dia com molts d’altres es va adormir sobre els animals i just es va despertar abans d’entrar al pont. I tot fent un crit, i com un miracle, es van aturar just abans de passar el pont, salvant-se d’un tràgic final. Més d’un animal s’havia estimbat al fons del barranc.

Francesc Masclans, mestre de l’escola de les Esglésies entre els anys 1927 i 1930, explicava que durant aquests anys s’hi va estimbar en accident un germà del ferrer de les Esglésies fent de traginer, justament al lloc conegut com el salt de la Paula.

[/symple_highlight]
[/symple_box]

1.5km-25min-Barranc del Grau (1.125 m). Es creua el barranc i es puja per l’altre vessant per recuperar alçada i continuar voltant el barranc. Al següent serrat al qual s’arriba és on hi ha Sant Genís de Bellera i la Borda de Torres, ambdues construccions enrunades.

[symple_box color=”yellow” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]
[symple_highlight color=”green”]

Arribem a les restes de l’antic monestir de Sant Genís de Bellera , la fundació del qual es degué produir poc abans de l’any 840, en l’època de les fundacions monacals de Lluís el Pietós.

Les construccions identificades com les restes del monestir de Bellera van ser molt afectades

cap als anys vint, quan es van transformar com a corrals per al bestiar. El lloc es coneix com a bordes de Sant Genís o bordes d’en Torres, ja a partir del seu ús com a corrals.

Entre les construccions actuals la nau de l’església és la que s’identifica amb més claredat i la que es conserva en més bon estat de l’obra primitiva.

Als peus de la nau es troba el pòrtic d’accés a l’església, que és el centre de totes les altres construccions actuals: els corrals, els pallers o l’era, i segurament aprofiten una part de les antigues dependències del monestir, fins i tot amb els mateixos murs perimetrals.

[/symple_highlight]
[/symple_box]

1.9km-30min-Sant Genís de Bellera (1.170 m). A l’arribar a les runes cal deixar el camí que es duia per marxar cap a l’esquerra, avall, per voltar les construccions i situar-se al costat sud. Es creuen un antics prats de conreu, sempre mantenint-se a la carena del serrat, fins entrar en una roureda, on es recupera la traça del camí que encara es manté a la carena del serrat. Atenció, però, perquè a poc més de 300 metres el camí fa un gir cap a la dreta, ponent, per deixar la carena i baixar pel vessant cap al fons del barranc de Sant Genís, on es troba el pont del Diable.

2.8km-50minPont del Diable (1.028 m). A l’altra vessant del pont continua el camí cap a Senterada o la Bastida.

[symple_box color=”yellow” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]
[symple_highlight color=”green”]

 El pont del Diable va ser construït cap al segle XI, per poder salvar el barranc del Diable que té una profunditat de més de 50 m, i per comunicar l’important monestir de Bellera amb la Bastida de Bellera. És una obra d’enginyeria que causa impressió, sobretot, per la vertiginosa alçada en què es troba assentada.

[/symple_highlight]
[/symple_box]

 

El Pont del Diable Distància:  2.80km anada +2.80km tornada=5.50Km

Temps estimat: 1h40m

Desnivell positiu: +386m

Desnivell negatiu: -385m

Altura màxima: 1220m

Altura mínima: 1028m

Dificultat: No presenta cap dificultat

 [symple_box color=”yellow” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]
[symple_highlight color=”green”]

El Pont del Diable per Pep Coll, escriptor

Segons la llegenda, es tracta d’una obra diabòlica, realitzada en una sola nit. Explica la historieta que hi havia una pastora a la Bastida que solia guardar el ramat, per sota mateix del poble, a la vora dreta del barranc de Sant Genís. Un dia, des de l’altre costat, la va cridar un jove pastor, molt elegant, que realment feia goig de veure:

La llegenda del pont del Diable_Vine cap aquí, dona: barreiarem lo bestiar i mos farem companyia!

_Com vos que la travessa, aguesta llauota tan fonda! Que no veus que haria de fer un escamall de més d’una hora de marrada!

_Si et construigués un pont aquí mateix, passarís?_li engegà de sobte el jove.

La pastora, que s’olorava les males intencions d’aquell xicot, li volgué posar la cosa encara més difícil.

_Doncs, és clar que passaré! Pro amb una condició: has de fer el pont aguesta mateixa nit! Antes que cante el gall, ha d’estar dat i beneït!

Aquell mateix dia, així que es va fer fosc, una llobatada de paletes i manobres, dirigits pel jove pastor, acudiren a l’indret més estret de l’engorjat del barranc. Amb una esgarrapada col·locaren una cintra de fusta i uniren ambdues vessants. Després, uns començaren a paredar, mentre altres omplien l’interior de reble. Uns altres acostaven pedres, que els picapedrers, en un obrir i tancar d’ulls enllestien. El jove enginyer no recensava de donar ordres a tot déu, i tots es movien com si tinguessin el diable ficat al cos. Passada la mitjanit, col·locaven ja les pedres de l’arc sobre la cintra.

A la matinada, quan el gall va cantar, el pont ja estava acabat. Llavors però, s’escunçà a passar per allí un monjo del monestir de sant Genís de Bellera. Entenent que aquell pont nou de trinca no podia ser sinó obra del maligne, avançà fins a la meitat del pont i ventà un cop de peu contra l’arcada. Amb la puntada va arrencar una pedra i quedà un forat al bell mig del pont. Llavors féu el senyal de la creu i tots els constructors, precedits per llur enginyer, van colar per aquell esvoranc i desaparegueren a l’abisme, amb una gran flamerada i una forta ferum de sofre.

Aquest forat encara és avui al mig del pont i mai ningú no hi ha pogut fer aguantar cap roc. Diuen que no hi ha cap més pedra al món que hi vagi bé.

Aquesta llegenda ha estat recollida pel Pep Coll (1986). Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Llibres del Mall. Barcelona.

[/symple_highlight]
[/symple_box]

Escolliu la sortida segons el vostre criteri i segur que gaudireu molt en família d’aquest paratge tan sorprenent!

Amenities dosificador Occitane casa rural

Noves amenities de l’Occitane us esperen a la nostra casa rural

Les noves amenities de l’Occitane transmeten l’ essència de la nostra casa rural

Amenities dosificador Occitane casa ruralA qui no li agraden els detalls? Casa Leonardo obsequia la vostra estança amb noves amenities de l’Occitane al bany. Ens agrada cuidar-vos i que ens recordeu per aquests detalls tan personals que transmeten la nostra essència, filosofia i el nostre respecte per la natura.

Les amenities de l’Occitane són la nostra mostra d’hospitalitat pels visitants que elegeixen la nostra casa rural. Hem escollit l’ Occitane, perquè és una marca que  ofereix productes de qualitat elaborats amb ingredients naturals i és una empresa compromesa amb el medi ambient.

Amenities en dosificadors i amb eco-recàrregues: un dosificador pel gel i un dosificador pel xampú ens ajuden a generar menys residus

Les amenities acostumen a ser multitud de petits envasos que generen molts residus. És per aquest motiu que a casa hem decidit utilitzar els dosificadors: un dosificador de gel i un dosificador de xampú. Aquesta encertada decisió ens ajuda a reduir els residus que normalment generen els petits envasos de plàstic que es posen com amenities. Aquests dosificadors multiplicats per totes les habitacions suposen un estalvi important ja que es poden comprar envasos més grans i de major qualitat i anar-los emplenant a mesura que es van utilitzant amb les eco-recàrregues . Les eco-recàrregues estalvien un 80% més de plàstic que les ampolles

Dels dosificadors de mantega de karité de l’Occitane als dosificadors de berbena (verbena officinalis) de l’Occitane

IMG_3090.jpg-Amenities dosificador Occitane casa ruralDes de fa anys utilitzem els dosificadors de l’Occitane, però des de fa un temps han deixat de fer els de mantega de karité, que són els que utilitzàvem, i han tret uns nous dosificadors al mercat que són els de berbena.

Ens encanten els nous dosificadors de berbena, són ideals per quan la calor apreta, ja que transmeten una sensació de frescor gràcies a la seva olor cítrica.

El colofó final de les amenities de la nostra casa rural: el sabó de mans d’Akarona

Amenites ecològiques Per completar les amenities que oferim als nostres visitants, no podia faltar el sabó de mans Akarona, un sabó de mans de producció local. La Lina i la Vero de les Masies de Lleràs ens ofereixen un sabó de mans 100% natural i artesanal, elaborat amb olis vegetals, de proximitat i sempre que és possible de producció ecològica. Un sabó natural, artesà i de qualitat, tota una carícia pels hostes de Casa Leonardo.

Són detalls visuals, tàctils i olfactius com aquests que, fan que els visitants de Casa Leonardo se’n recorden de la seva estada entre nosaltres.

Les olors que desprenen els sabons que t’acaricien els recordes i, d’aquesta manera intentem que mai ens oblidis. Fins aviat!

La ratafia de Casa Leonardo

Com fer Ratafia? La recepta d’aquest licor pirinenc.

Com fer ratafia? La recepta d’aquest licor pirinenc us l’explicaré en les pròximes línies.

La història de la ratafia

La ratafia és un licor que des de fa molts anys es fa a moltes cases de pagès del Pirineu, i la seva recepta ha passat de generació en generació i de pares a fills, mantenint-se com un gran secret la fórmula de cada casa.

De ben segur, la ratafia és herència d’algun antic remei utilitzat “per matar el cuc”, en definitiva és un estomacal.

La recepta de la ratafia de nous verdes

De ratafies n’hi ha de molts tipus, de cireres, de codony i, fins i tot, de magnòlia. Però la ratafia més tradicional i que fem a casa és la ratafia de nous verdes.

  • 1 litre anís dolç
  • Per Sant Joan es cullen les nous  tendres, nous verdes,  es parteixen i es posen a macerar amb l’anís.  Normalment es posen d’1 a 4 nous per cada litre d’anís.

I s’hi afegeixen les herbes aromàtiques que hem deixat assecar en un lloc sec i airejat, fora la llum del sol:

  • Marialluïsa(+)La ratafia de Casa Leonardo
  • Tarongina (+)
  • Menta(+)
  • Sajolida(+)
  • Flor de til·ler(+)
  • Hisop(-)
  • Té de roca(-)
  • Botja de Sant Joan(-)
  • Flor de camamilla(-) En petita quantitat ja que la ratafia pot agafar gust amargant.
  • Fonoll(-)
  • Timonets(+)
  • Romé(-)
  • Flor de saüc(-)

(-) De forma moderada

(+) Més quantitat.

  • També hi afegirem de forma moderada uns grans de cafè, canyella i pela de llimona.

“A la ratafia hi posem de tot. Tot el que fa olor és bo, però poc”

Alhora de posar-hi les herbes és té que tenir en compte que cap herba hi domini, per tal d’assolir una barreja equilibrada.

Reposar 40 dies a sol i serena

Un cop feta la ratafia, aquesta s’ha de deixar reposar 40 dies a sol i serena. 40 dies a sol i serena vol dir que s’ha de deixar al balcó o  a la finestra perquè aquesta bulleixi amb la calor del dia i reposi amb la fresca de la nit. El resultat és un licor dolç i aromàtic.

 

Un licor de sobretaula

Tot i que hi ha algú que es pren la ratafia freda com a aperitiu, la manera clàssica de prendre la ratafia és com a licor de sobretaula servida en una copa a temperatura ambient.

La ratafia a la cuina

La ratafia també és ideal per aromatitzar plats i postres, ja que hi dóna un gust excel·lent.

[symple_box color=”green” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]

Voleu aprendre a fer la vostra pròpia ratafia?

Veniu a les nostres Vacances entre Herbes i n’aprendreu a fer.

 

[/symple_box]

Excursió en família a l'estany de Montcortès

Descobriu el màgic i llegendari estany de Montcortès, fent un passeig amb família pel Pla de Corts

Descobriu el màgic i llegendari Estany de Montcortès,fent un passeig amb família pel Pla de Corts.

El caminar és per als nens una oportunitat de descobrir la naturalesa. Els nens necessiten embrutar-se les mans amb fang, sentir els ocells, veure i olorar flors, tocar les ovelles, investigar, observar, córrer a l’aire lliure, … Aquesta connexió real amb la natura, al Pla de Corts ho trobaran i es sentiran els millors exploradors del món.

Excursió en família a l'estany de MontcortèsL’itinerari que us recomano és ideal per ells, ja que es passa per prats on pasturen vaques, cavalls i ovelles,…. És una ruta plena de llegendes que impregnen de màgia la seva excursió.

L’estany de Montcortès

L'estany de Montsortès en plena floració. Activitats en família

 

L’estany de Montcortès és tota una descoberta pels més petits de la casa. Encara més quan s’assabenten que es tracta d’un dels pocs estanys del país d’origen càrstic, no glacial. Això vol dir que les seves aigües provenen d’una font interna, subterrània, com en el cas de Banyoles i el dels Nerets de Basturs.  I és l’únic dels tres de Catalunya que es troba situat a 1065 m d’altitud.

La llegenda de l’estany de Montcortès.

És un estany tan màgic que l’estany de Montcortès està envoltat de diverses llegendes:[symple_box color=”red” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]“Conta la llegenda que sota les aigües, d’una profunditat insondable, hi ha l’antiga ciutat de Pallars. Déu va castigar els seus habitants enfonsant el poble sota les aigües, per no haver-lo acollit quan ell anava pel món disfressat de captaire. Només es va salvar una dona que pastava, l’única que li va donar una mica de pa. Conten que algunes nits la dona apareix vora l’estany al punt de la mitjanit fugint amb la pastera al cap.

Una altra llegenda conta que un dia d’hivern el comte del Pallars caçava pel Pla de Corts. Perseguia un isard damunt l’estany gelat quan de cop es va trencar el gel, i comte i cavall es van enfonsar. L’home va invocar la Mare de Déu de Gerri, per qui tenia molta devoció, li va prometre una donació de terres si el treia de l’estany. El comte en va sortir sa i estalvi. Un cop a fora de perill, va exclamar: “Aigua passada, Mare de Déu enganyada”. I a l’acte es va quedar cec. Llavors, l’home es penedí sincerament i demanà perdó a la Verge, disposat a complir la promesa. Uns dies més tard, va signar l’escriptura de donació de la muntanya de Pentina a la mare de Déu, en un poblet poc més amunt de Gerri, que des d’aleshores (en memòria de l’escriptura o del Comte portarà el nom de El Comte).”[/symple_box]

Els Màrtir Sants o Sants Innocents de Peramea.

Aquest recorregut de poc més de sis quilòmetres comença a Peramea, una antiga vila closa medieval que conserva la torre dels Colomers i a la part més alta del poble l’església de Sant Cristòfol i la Roca del Castell. A l’església es guarden les relíquies dels Màrtirs Sants o Sants Innocents.[symple_box color=”red” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]“Segons la tradició, l’urna guarda les relíquies de les criatures innocents assassinades per Herodes, quan aquest dèspota perseguia el Nen Jesús. Es veneren un cop a l’any, el 28 de desembre, festa dels Innocents.

A Peramea conten que les relíquies van ser descobertes a Terra Santa pel comte de Pallars, que hi havia anat per les Croades, i després, a la tornada de la guerra les va donar al poble. A Peracalç, en canvi, asseguren que els ossos van ser descoberts a la muntanya de Sant Aventí per un toro de casa Baro, que cada dia se n’anava a esgarrapar la terra als caps d’un turonet.

Una altra llegenda satírica, molt popular a la comarca, confirma l’origen pallarès de les relíquies. Conten que un any de sequera ambdós pobles es van aplegar per demanar pluja. Després de resar i de posar en remull les relíquies, la gent es va quedar a dinar vora l’estany. Els salta-roques de Peracalç es van adonar que s’havien descuidat del vinagre per amanir l’enciam. Un d’ells va lamentar”Qui sap què donaria per un porró de vinagre”. Els enveiosos de Peramea ho van sentir i els van oferir un porró de vinagre a canvi que ells els donessin les relíquies. I així ho van fer sense pensar-s’ho gaire”.[/symple_box]

 

Segons fonts orals de Peracalç, el que semblava un bon tracte per als de Peramea, no ho era tant. Els de Peracalç sembla que es van treure “el mort de sobre”, mai més ben dit, ja que cada dia li havien de fer llum amb oli, i era molt car mantenir-ho en els temps que corrien.

 Peramea: Bé Cultural d’interés Nacional.

La vila closa de Peramea

 

El carrer Major  restaurat, i el carrer de  Sant Cristòfol o carrer del Mig,  conserven els porxos que emmarquen les edificacions de pedra amb acabats de fusta. A la plaça es pot veure l’abeurador, el safareig i una font. Al seu costat es conserva un gran om declarat Arbre Monumental.

Peramea fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1985 pel seu valor històric.

L’era d’Ortega és la seu del grup cultural Lo Vent de Port, punt d’informació i agrobotiga, i des d’on s’ofereixen visites guiades. L’Era és un exemple d’arquitectura tradicional i d’unitat de producció agrícola-ramadera unifamiliar.

L’itinerari: Peramea- estany de Montcortès

Font de Sant Cristòfol Peramea

Des de Peramea agafem el camí de l’itinerari històric pel Pla de Corts per l’única carretera del poble fins a trobar, a mà esquerra, una pista amb un senyal que indica les característiques del recorregut fins a l’estany. En deu minuts arribem a la font de Sant Cristòfol, amb una vista a la serra de Peracalç (també anomenada serra de la Geganta Adormida). Seguint la pista, uns 45 minuts després, arribem a la creu de terme.

Creu de terme de Peramea

 

El camí continua fins a la carretera asfaltada, que seguim fins a trobar el camí de Corscastell, poble al qual arribem  després d’ aproximadament 1 hora i 20 minuts de caminada. Sortim  del poble per un camí estret que a poc a poc va guanyant altura en direcció Montcortès a través de rouredes. Quan portem unes dues hores de ruta arribarem al poble de Montcortès i tot seguit a l’estany del mateix nom. Un cop a la vora de l’aigua podem fer una volta per l’entorn de l’estany i veure aus com l’ànec collverd, l’àguila pescadora, la becuda, escoltar el cant de les granotes o gaudir de la presència de més de 20 tipus diferents d’espiadimonis i libèl·lules.

[symple_box color=”red” text_align=”left” width=”100%” float=”none”]
Aquestes llegendes han estat recollides pel Pep Coll (2010). Guia dels indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà. DeParís edicions.
[/symple_box]

Restauració façana casa rura Casa Leonardo- Pintures Keim i il.·lumicació exterior amb led i baix consum

Renovem la façana de Casa Leonardo: les pintures ecològiques Keim i una il·luminació de baix consum i de leds són les protagonistes

Benvinguda primavera!  Amb la teva arribada renovem la façana de Casa Leonardo utilitzant pintures minerals Keim i una il·luminació de baix consum i de Restauració façana casa rura Casa Leonardo- Pintures Keim i il.·lumicació exterior amb led i baix consum leds que ens permet transmetre la filosofia de la nostra casa rural. Ja fa 11 anys que vam reobrir les portes de casa, i durant aquest temps hem anat fent inversions a l’interior de l’edifici. El nostre principal objectiu és que el client se senti el més cómode possible a l’interior de la casa. Però arribat aquest any, any en què celebrem el centenari, hem decidit renovar la cara de casa Leonardo.

Seguint amb els nostres principis de sostenibilitat, la imatge que transmet la casa rural i el cafè-bar al món, l’hem aconseguit utilitzant pintures ecològiques.

Restauració façana casa rura Casa Leonardo- Pintures Keim i il.·lumicació exterior amb led i baix consumRestauració façana casa rura Casa Leonardo- Pintures Keim i il.·lumicació exterior amb led i baix consum   Casa Leonardo ha pintat la façana amb les pintures minerals Keim, pintures ecològiques, que no provenen de derivats del petroli, deixen transpirar bé les parets i no contenen ingredients tòxics que respirem mentre pintem i un temps després. Són pintures que a l’exterior poden durar 5 o 6 vegades més que les sintètiques.   Escollir el color de les parets no ha esta fàcil ja que era molt important crear un entorn al qual sentir-se a gust. Però crec que ho hem aconseguit. Hem elegit uns colors ocres i  terrosos amb els quals transmetem tranquil·litat i harmonia, al mateix temps que combinen molt bé amb els complements de la façana, el tendal, bancs i persianes, que són de color vermell i granatós, colors que conviden a l’acció i donen calidesa.

Eficiència energètica, gràcies a la il·luminació de baix consum i leds,  a la façana de la casa rural i al cafè-bar.

En matèria d’il·luminació són moltes les coses que podem fer a la casa rural per tal de minimitzar l’impacte al medi ambient. Casa Leonardo va començar utilitzant les bombetes incandescents tradicionals i ja fa anys que va fer la transició a la bombeta de baix consum. I ara amb la renovació de la façana ha incorporat la tecnologia més eficient en il·luminació, els leds, per seguir treballant en un dels aspectes ambientals que ens preocupa i ocupa, l’eficiència energètica.

Casa Leonardo dóna la benvinguda amb una nova il·luminació. Restauració façana casa rura Casa Leonardo- Pintures Keim i il.·lumicació exterior amb led i baix consumLa façana principal s’il·lumina amb tires de leds a la cornisa (12m.x9,6W=115.2W), tira de leds als balcons (20m.x4,8W. = 96W), amb uns focos banyadors de paret també de leds(6u.x1,2W.= 7,20W) i amb uns focos antics amb bombeta led ( 3u.x11W = 33W). Tota la il·luminació de la façana principal suposa 251,4W. Però també hem il·luminat la façana lateral amb 7 aplics que incorporen bombetes de baix consum, cadascun d’ells de 26 W, el que suposa 182W. Per tant, tota la il·luminació exterior de la casa rural suposa 433,4W i està regularitzada per diferents rellotges que fan que s’encenguin quan comença la foscor i s’apaguin a les 24:00 h, hora en què es tanca la casa. Una iluminaria que confirma una gran eficiència energètica. Restauració façana casa rura Casa Leonardo- Pintures Keim i il.·lumicació exterior amb led i baix consum Restauració façana casa rura Casa Leonardo- Pintures Keim i il.·lumicació exterior amb led i baix consum

Amanida de xicoies

A la primavera, amanida de xicoies

Casa rural per a famílies amb nens-bufant xicoies
Casa rural per a famílies amb nens-bufant xicoies

 

Arribada la primavera, la natura ens proporciona una planta ideal per fer amanides: la xicoia (Taraxacum officinale), també anomenada dent de lleó o pixallits. La xicoia és una planta herbàcia de petites dimensions que fa una flor de color groc intens, i que molts coneixeu perquè quan el seu fruit ha madurat, als nens els encanta jugar a bufar-la.

Usos medicinals de la xicoia

La xicoia té molts usos medicinals  és un bon depuratiu sanguini, per això la gent gran ens diu que “es menja la sang dolenta de l’hivern”, però també ens diuen que no se’n pot consumir amb excés perquè aclareix la sang i dóna mal de cap.

Usos gastronòmics de la xicoia: l’amanida de xicoies

Però anem al gra, ens interessa saber com s’utilitza a la cuina, els seus usos gastronòmics. Doncs, de la xicoia se n’aprofita tot, tot i que al nostre territori s’utilitzen les fulles tendres, abans que facin el botó, abans de florir, per fer-ne amanides i tenen un gust exquisit. La xicoia més preuada és la que es troba a alta muntanya i ha estat sota la neu tot l’hivern ja que les seves fulles són més blanques i són més tendres. A zones més baixes les fulles, tot i ser ben verdes i un punt més amargues, són també molt bones, sobretot les que es troben al boret (en prats que s’han llaurat a la tardor), a les tauperes (forats que fan els talps) o a les patanades (les femtes dels animals).

 Preparació:

  • Netegeu les xicoies deixant-les unes hores en remull perquè baixi la terra que porten i desprès renteu-les amb dues o tres aigües
  •  Escorreu-les i les posem al plat
  • Salpebreu-les al gust i les amaniu amb oli i vinagre a gust de cadascú. També li podem afegir una vinagreta feta amb dues parts d’oli per una part de vinagre i ja tindreu una amanida de xicoies
  • Guarniu-les segons el vostre gust (olives, cansalada, nous, crostonets de pa torrat sucat amb all,…)

 

Bon profit!